NOUS CULTIUS O VARIETATS

La zona agroclimática del Segrià, on el clima és més càlid, afavoreix l’establiment de cultius de arbres fruiters, d’ametllers i oliveres, així com l’assaig de cultiu de caquis.

La zona més fresca del nord (des d’Artesa de Segre fins a Sanaüja) és adequada per a cultius extensius. Aquí s’han realitzat diferents assajos de varietats, sobretot de blat de moro per a veure la seva adaptabilitat. Però el que és realment innovador, ateses les condicions d’una baixa integral tèrmica, és el doble cultiu enfront de fer un només. Es pretén aprofitar al màxim el potencial productiu de les finques, distribuir les tasques al llarg de tota la campanya, treure la màxima rendibilitat de la maquinària, diversificar el risc i tenir dos ingressos durant la temporada. Aquesta opció de cultiu és molt més tècnica i requereix una organització impecable de les tasques agrícoles per a no perdre ni un dia en el moment de sembrar el segon cultiu. Es tracta d’una veritable carrera.

Molts dels assajos són iniciativa dels agricultors i inversors que han arrendat finques en aquesta zona, amb la col·laboració científica de tècnics, investigadors i marques comercials que també estan assajant varietats híbrides d’ordi i de blat.

També hi ha empreses que conreen llavors (raves, pastanagues, cebes, …) per a ser venudes a multinacionals del sector. També trobem la producció d’arbres per a biomassa.

La recerca consisteix a esbrinar quina és la seva adaptabilitat a aquesta zona, veure el seu potencial productiu, quines tècniques de cultiu s’han d’emprar, la incidència de males herbes, malalties i plagues, analitzar el risc de gelades, conèixer el consum d’aigua, i també saber el rendiment econòmic de les diferents opcions.

EL RÈGIM DE TINENÇA DE LA TERRA

El fet de disposar de finques amb reg i adequadament preparades genera una demanda de arrendament beneficiosa per a arrendadors i arrendataris. En el cas del SG la demanda no sol venir de grans empreses ni grans inversors, sinó de petits agricultors o mitjanes empreses del sector agrari que ja operen en altres regadius pròxims, alguns encara per modernitzar, i veuen la zona del SG com una oportunitat augmentar la seva producció. Actualment la demanda d’arrendament és superior a l’oferta.

En secà en canvi, els agricultors treballen les seves terres i a més, amb contractes de parceria, verbals i generalment precaris, han de complementar la seva renda treballant en terres alienes per a poder viure.

També els cal treballen en altres sectors i en la terra només a temps parcial, o són jubilats.

NOUS MARCOS DE COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES

Per als cereals, els principals compradors són les empreses que fabriquen penso amb preus de els mercats internacionals de les commodities.

Es comencen a explorar noves oportunitats de venda de cereals (blat de moro) per al consum humà que poden oferir preus més atractius i més estables. També s’assagen varietats de blat destinat a la panificació, rebosteria o la fabricació de pizzes.

Es tracta de modalitats que asseguren la compra del producte en el moment de la sembra.

A poc a poc, també apareixen explotacions de cultiu ecològic.

NOVES TECNOLOGIES DEL REG

S’està utilitzant la tecnologia disponible per a conèixer les necessitats hídriques de les plantes i la humitat en el sòl per a realitzar el reg de forma uniforme i eficient, així com la recerca per a millorar-ho. En el SG s’implanten sistemes de reg a pressió i localitzats: els més habituals són la aspersió, el degoteig i els pivots. També s’han començat a instal·lar sistemes de reg amb canonades de degotadors enterrats per a regar cultius extensius el que evitarà l’evaporació de l’aigua quan el reg és en superfície.

L’AGRICULTURA DE PRECISIÓ

L’ús de sensors ens permet conèixer al moment les condicions ambientals de les finques: els de temperatura i humitat poden predir l’evolució de malalties, plagues, el risc de gelades; els d’humitat ens permeten conèixer la humitat en el sòl per a decidir quan cal aplicar el reg i en quina mesura.

Aquests sensors s’integren amb els programadors de reg facilitant la gestió d’una forma automàtica.

Per exemple en cas d’un reg per aspersió, tenim la possibilitat que es detingui si la velocitat del vent fa que hi hagi molta deriva en l’aigua aplicada. O bé que el sistema de reg quedi inactiu quan faci una estona que plou.

D’altra banda, la teledetecció mitjançant els vols amb drons, avionetes o satèl·lits facilita un millor coneixement de l’estat de la finca.

Xavier Petit

ASG, juliol 2016