Durant la promoció, a part d’organitzar assemblees conjuntament amb la Comunitat General de Regants i Infraestructures.cat obertes a tots els interessats, també contactem de forma individualitzada amb tots els propietaris de la zona, on a més d’informar-los de les particularitats del futur reg en la seva finca (cost, dotació, possibilitat de finançament, assessorament tècnic, etc) els oferim la possibilitat d’incloure la seva parcel·la en una base de dades amb la finalitat d’arrendar o vendre la seva explotació . En ASG d’altra banda recollim peticions d’arrendament o compra de finques dins del Segarra-Garrigues d’agricultors o empreses interessades. Nosaltres senzillament posem en contacte possibles arrendadors o compradors amb arrendataris i venedors.

A simple vista, transformar una explotació agrícola de secà a regadiu no sembla tasca senzilla. Quins recursos i serveis posa ASG a la disposició del regant per a facilitar aquesta transició?

No, no és senzill, implica un canvi de mentalitat molt important a més d’una forta inversió.

Aigües del Segarra-Garrigues assessora tant tècnicament com sobre finançament per a facilitar aquesta transició. A més des d’Aigües del Segarra-Garrigues posem a la disposició dels actuals i futurs regants, les nostres finques demostratives on experimentem amb nous cultius, varietats i tècniques per a explicar les nostres experiències personals.

Com a part dels seus serveis al regant, ASGofereix assessorament per al projecte de reg interior de la seva finca. Poden utilitzar-se diferents sistemes de reg? Quin és el més habitual?

Si el regant el sol·licita, Aigües del Segarra-Garrigues el posa en contacte amb els principals instal·ladors de la zona els quals s’encarregaran del projecte de reg interior. Des de l’empresa informem de manera particularitzada per a cada explotació de reg de les principals característiques tècniques del servei de reg que s’ofereixen. Amb aquestes dades s’indiquen les millors alternatives de com plantejar la xarxa interna de reg.

En quan a tipologies de reg, normalment s’associa la dotació de transformació a reg de cobertura i la dotació de suport a reg localitzat. El reg de suport es calcula per a disposar de pressió suficient per a un reg localitzat, i per tant en principi cobreix àmpliament les necessitats d’aquest tipus d’instal·lació, però en les zones de reg de transformació on la pressió de servei és més elevada, pots triar el tipus de reg interior, ja sigui cobertura, localitzat, pivots, o d’altres sistemes.

Quant a l’accés al finançament per a aquests projectes, com acompanya ASG a l’agricultor que vulgui abordar aquesta transformació de secà a regadiu o millorar el regadiu ja existent?

Aigües del Segarra-Garrigues ha negociat amb la majoria de bancs implantats en l’àrea del Segarra-Garrigues, i ha pactat línies de crèdit específiques per a facilitar la futura inversió dels nous regants.

Quines classes de cultius de regadiu són les més recomanables al Segarra-Garrigues?

Per a respondre a aquesta pregunta jo establiria 3 zones ben diferenciades dins de l’àmbit del Segarra-Garrigues. A grans trets aquestes són la zona nord des de Ponts a Tàrrega, la zona central de Tàrrega a Les Borges Blanques i la zona sud de Les Borges Blanques a la Granja d’Escarp.

Al nord la climatologia és més freda i amb una precipitació una mica més elevada que en el sud, això suposa una diferència importantíssima a l’hora de determinar els cultius en cada zona.

Al nord s’ha de tendir a dobles cultius en aquells agricultors que no volen renunciar al cereal. Consisteix a combinar el cereal amb una segona collita d’estiu com a blat de moro de cicle curt, bròcoli, etc. Fora de la doble collita, s’adapta molt bé el blat de moro de cicle llarg, encara que està condicionat a uns preus molt oscil·lants i no sempre favorables. En aquesta zona, una bona opció és la poma de mitjana altura, el festuc o l’ametller en zones on les gelades són una mica més tardanes.

Al sud el pes li ho porta la fruita dolça com a préssec, nectarina, platarina i paraguaià. Altres cultius que es poden fer són el blat de moro, la pera i la poma i en les zones més altes olivera i ametller.

La zona central és una situació intermèdia, encara que hi ha un cultiu que tira molt fort com la vinya. Aquesta zona també és excel·lent per a l’ametller, l’olivera, el festuc i la noguera.

Hi ha a més destacar que en gairebé totes les zones existeixen experiències d’hortícoles i planter molt interessants.

Gràcies a un acord dels agricultors amb l’empresa Borges, aquest any s’ha introduït per primera vegada en les terres del Segarra-Garrigues un dels cultius més rendibles avui dia, el del festuc. Quan poden augmentar la productivitat i el valor de les finques dedicades a aquest cultiu?

Fa ja diversos anys que el festuc està entrant al Segarra-Garrigues, ja que es tracta d’un cultiu amb molt bona perspectiva, encara que té l’inconvenient que triga entre 5 i 7 anys per a començar a produir a ple rendiment. Per contra és un cultiu que després té una vida de gairebé 50 anys.

L’empresa Borges està apostant clarament pel festuc, tant tècnicament com amb inversió, i està dinamitzant el seu cultiu oferint finançament als regants que el sol·licitin amb la finalitat de mitigar els efectes d’aquests primers anys sense producció després de realitzar una important inversió. Amb aquesta ajuda s’espera que el cultiu del festuc dins de Segarra-Garrigues s’incrementi substancialment, ja que la seva adaptació a la zona és immillorable.

És possible la doble collita en les explotacions del Segarra-Garrigues? Quins cultius són els més adequats per a això?

Si és possible, ara bé, cal estudiar a fons diferents alternatives ja que l’encaix de dos cultius en un any no és fàcil.

Hi ha experiències amb diverses combinacions de cultius, tal com ja he comentat una de les possibilitats és combinar el cereal d’hivern amb un cultiu de cicle curt a l’estiu. Un de les millors combinacions és la civada per a empacar o ensilarque es recull entre el 5 i el 10 de juny amb blat de moro de cicle curt 500. Altres combinacions són ordi o blat combinat amb blat de moro 300 o 400 depenent de la zona, mill , soia, gisarol o bròcoli.

Quines amenaces existeixen per a les collites del Segarra-Garrigues? Quines mesures s’estan prenent sobre aquest tema?

El sector agrícola en general està exposat a moltes amenaces de diferent índole i el Segarra-Garrigues no és una excepció. Us esmento algunes que considero que tenen mes incidència o que poden tenir més.

L’elevada edat dels propietaris dins de l’àmbit del Segarra-Garrigues, és un factor clarament negatiu de cara al desenvolupament del projecte
La variabilitat dels preus de venda dels productes agrícoles és un altre factor que afecta a tot el sector agrícola. La incertesa quant a ingressos per part dels productors agrícoles és un clar fre al desenvolupament del sector
La qualitat de l’aigua dels nostres rius també és un problema, cada dia tenim mes espècies invasores, les quals ja són actualment un problema però poden convertir-se en un problema enorme futur en la qualitat del servei.
D’altra banda cal recordar que vivim en la conca mediterrània i que la característica més comuna és la variabilitat del seu règim pluviomètric. En aquesta zona es repeteixen períodes de sequera extrema, i ​​aquests ens afectaran tard o d’hora, la qual cosa comportarà el racionament de l’aigua en algunes de les campanyes futures.
La comptabilització del reg amb el medi ambient és un factor complex. Hi ha solucions imaginatives a fi de compatibilitzar totes dues àrees que permetin l’avanç del projecte sense posar-lo en perill.
Finalment cal esmentar un aspecte molt important el qual és el canvi climàtic. El canvi climàtic es converteix en un camí on tots estem immersos d’efectes imprevisibles. Caldrà anar adaptant-se a la nova realitat en funció dels nous escenaris que es vagin presentant.

La majoria d’amenaces les combatem disposant de tècnics en moltes matèries que poden des d’optimitzar el cost elèctric, estudiar les millors solucions de cara a vèncer la baixa qualitat de l’aigua, assessorar sobre els cultius que es desenvolupen en les finques demostratives o estudiar canals de comercialització dels productes agraris. Una altra manera de lluitar contra la realitat de l’edat dels propietaris és el banc de terres que abans he comentat. D’altra banda Aigües del Segarra-Garrigues disposa d’un potent departament de medi ambient per a tractar de compatibilitzar de la millor manera, el reg amb el respecte amb el medi ambient, així com per a desenvolupar de la manera més òptima les mesures correctores que ens marca la declaració d’impacte ambiental.

Respecte al canvi climàtic crec que el Sistema Segarra-Garrigues suposa un petit gra de sorra que pot ajudar a pal·liar els seus efectes. ASG per a estar al dia, participa en les reunions de l’oficina catalana del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya on s’estudien els seus efectes en el nostre entorn i on es proposen polítiques de lluita.

El projecte Segarra-Garrigues ha de portar el regadiu a més de 70.000 hectàrees de cultiu. Quines tecnologies avançades fan possible monitorar i donar servei a tantes finques?

El Sistema Segarra-Garrigues es tracta d’una xarxa de reg pressuritzada on s’incorpora l’última tecnologia del sector. L’operació de la xarxa està centralitzada en el centre de control que tenim en la nostra seu de Tàrrega. Des d’aquest centre podem posar en marxa i parar bombes, obrir i tancar vàlvules, connectar i desconnectar quadres elèctrics així com saber totes les dades de les estacions de bombament tant a nivell hidràulic com elèctric, saber ho anivellis de les basses, conèixer les lectures dels comptadors, entre altres.

El centre de control ens permet un maneig eficient de la xarxa i donar un millor servei al regant.

A més de ser un projecte hidràulic revolucionari, el més important d’aquestes característiques a Catalunya, el Sistema Segarra Garrigues suposa també una aposta clara per l’agricultura de precisió, que posa les noves tecnologies de la informació al servei de l’agricultor. Quins avantatges té aquest «nou agricultor» respecte a un agricultor tradicional?

L’agricultura de precisió ja és una pràctica que es desenvolupa encara que tímidament dins de l’àmbit del Segarra-Garrigues. L’ús de l’agricultura de precisió permet gestionar els cultius tenint en compte la gran variabilitat de factors que l’afecten dins d’una mateixa parcel·la (com són fertilitat del sòl, capacitat de retenció d’aigua en cada zona, atacs de plagues, etc). D’aquesta manera aquesta tècnica permet tenir els cultius en estat òptim en tota la seva extensió optimitzant els recursos.

El problema que ens trobem és en la grandària mitjana de les explotacions dins de l’àmbit del Segarra-Garrigues, aquests són en la seva majoria petites, i l’aplicació d’aquesta tècnica en parcel·les petites és molt costosa.