La eficiència del regadiu del Sistema Segarra-Garrigues
El Mediterrani presenta unes característiques climatològiques molt particulars, que condicionen la relació dels seus habitants amb els recursos hídrics disponibles. El fet que la pluja durant l’any es reparteixi de manera menys uniforme –cada vegada més extrema- i els llargs períodes de sequera són característiques rellevants. Per aquesta raó, al Mediterrani es té constància de regadius des de temps remots, i aquests, han estat potenciats i millorats per les diferents generacions que s’han anat succeint.
Des de sempre ha estat una preocupació el proveïment d’aliments a la població. I el reg, és a dir, aportar aigua als cultius per a poder incrementar i estabilitzar la seva producció (o per a poder conrear espècies en àrees on no seria possible) sempre ha estat una eina per a aconseguir-ho.
Actualment, el requeriment d’aliments a nivell mundial s’està incrementant enormement, no només a causa d’un augment de la població, sinó també per la transformació dels hàbits alimentaris d’alguns països importants com la Xina, l’Índia i algun país sud-americà. Això suposa la necessitat de produir aliments, sense la possibilitat d’incrementar molt la superfície de producció. A més, cada dia es considera més imprescindible l’autoproveïment, i si no és possible al 100%, serà necessari minimitzar la dependència exterior d’aquest sector estratègic.
Resumint, d’una banda ens trobem amb un bé escàs, l’aigua, i d’altra banda aquest bé és imprescindible per a poder atendre unes necessitats creixents. Compatibilitzar aquestes dues realitats és possible gràcies a l’eficiència dels regadius. Avui dia no s’hauria de plantejar un nou regadiu sense la introducció dels últims avanços tecnològics que permetin estalviar aigua i energia. I és que actualment, i més davant els reptes del canvi climàtic, fer un ús eficient de l’aigua és una obligació. Aquests avanços comporten la implementació de tots els mitjans tècnics necessaris per a obtenir el màxim rendiment per cada gota d’aigua que entra en el sistema amb un màxim respecte pel medi ambient.
En un gran regadiu com el Segarra-Garrigues que segueix en fase de construcció, els avanços tecnològics s’implementen en tots els nivells, des del transport de l’aigua fins al cultiu implantat passant pel magatzematge i l’aplicació de l’aigua. Per a poder valorar que estem parlant necessitem entendre que el camí que segueix l’aigua des del seu origen fins al cultiu d’una parcel·la és llarg, ja que una gota que sali de l’embassament de Rialbpot arribar a la seva destinació sis o set dies després i amb un recorregut superior als 100 Km. En aquestes condicions, els avanços tecnològics utilitzats al llarg de tot el trajecte per a aconseguir elevades eficiències en el seu conjunt són molts.
Per a aconseguir una xarxa més eficient, el Segarra-Garrigues busca que la totalitat de l’aigua que s’utilitza des de l’embassament de Rialb tingui les mínimes pèrdues possibles. Això s’aconsegueix a través d’un canal totalment formigonada, de la impermeabilització amb plàstic de totes les basses i de la pressurització de l’extensa xarxa de canonades. A més, la xarxa està totalment telecontrolada –gestionada per personal altament qualificat- i els sistemes de reg en parcel·la són localitzats o per aspersió, però mai per inundació. Igual d’importants són altres tècniques que es posen a l’abast de l’agricultor com, per exemple, aplicacions amb recomanacions personalitzades de la quantitat d’aigua necessària per als seus cultius, tècniques de teledetecció i camps experimentals on s’assagen nous cultius, varietats i tècniques.
L’eficiència d’un regadiu modern pot situar-se entre el 65% i el 85%, i en els sistemes de reg tradicionals per sota del 50%. La Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estima que l’aigua destinada a agricultura és el 73% de l’aigua utilitzada en tota Catalunya i, segons l’enquesta sobre l’ús de l’aigua en el sector agrari de Catalunya realitzada l’any 2006 (INE 2008), el 75% del consum d’aigua del sector es destina a finques regades amb sistemes de reg per gravetat tradicionals, un 15% amb aspersores i un 10% per degoteig.
Per tant, per a produir més i, al mateix temps, disminuir el consum d’aigua és necessari modernitzar els regadius tradicionals, ja que podria millorar-se l’eficiència en més d’un 25% en la majoria de finques regades actualment per gravetat. Això contribuiria a rebaixar aquesta xifra de consum agrícola del 73% i, al mateix temps, incrementar les produccions. Per a continuar disminuint el consum d’aigua és necessari, també, continuar treballant els regadius moderns per a incrementar la seva eficiència amb noves tècniques i, per tant, la recerca en centres com el IRTA, continua sent essencial.
Així doncs, només amb l’ús racional de l’aigua a tots els nivells ens permetrà comptabilitzar les necessitats i la disponibilitat d’aquest recurs.
Miquel Sacrest
Director d’Explotació i Projectes