Qualitat aigua riu Segre

Qualitat aigua riu Segre

Es diu que a Catalunya no sap ploure. Aquesta frase es certa ja que Catalunya, en general, està sota els efectes del clima mediterrani, el qual comporta un règim pluviomètric absolutament variable d’any en any. De fet durant les últimes dècades s’han viscut diversos períodes de sequera severa.

Una característica d’aquest règim pluviomètric, és en general l’escàs cabal dels cursos d’aigua, sobretot comparant amb d’altres zones amb climatologia més humida. Això no vol dir, que puntualment, aquests rius o rieres baixin desbocats per períodes de pluges de curta durada però molt intensos. De fet, segurament, les riuades i les seves nefastes conseqüències, és el fenomen natural al qual Catalunya està més exposat.

Aquest règim hídric amb baix o nul cabal a molts rius o rieres del nostre entorn, comporta que la qualitat de les aigües no sigui el més òptim. Una conseqüència del cabal insuficient als nostres rius, és que aquests no són capaços de diluir ni depurar convenientment tots els contaminants (urbans, agrícoles, industrials, etc) que hi arriben per diverses vies. Aquest efecte es especialment greu en algun dels trams inferiors dels principals rius i rieres de Catalunya Centrant-nos en el nostre àmbit, dins del Sistema Segarra-Garrigues, cal comentar que aquest reg té 2 punts de subministrament d’aigua.

El primer punt de captació és al riu Segre a l’embassament de Rialb a la localitat de Ponts i que alimenta tots els sectors de reg del nord del Sistema a través del Canal Segarra-Garrigues. Aquests sectors de moment no presenten una problemàtica greu en quan a la qualitat de l’aigua. Contràriament l’aigua subministrada des del segon punt de captació que alimenta als sectors del sud del Sistema (Sector 12.1. i 12.2.), si que presenten problemes greus quant a la seva qualitat. Aquests sectors s’alimenten directament del riu Segre aigües avall de la Ciutat de Lleida.

Aquesta diferencia entre el nord i el sud del Sistema, es dona tot i que la tipologia i el grau de filtració de l’aigua que proporcionen les instal·lacions existents es la mateixa a tot el Segarra-Garrigues.

Per tant és evident que aquesta problemàtica es deu principalment, a la deficient qualitat de l’aigua en el tram inferior del riu Segre. La diferència de qualitat entre la captació nord i sud sobre el mateix riu Segre, però separades uns 70 km, és abismal.

La captació del Sector 12 és una estació de bombament situada al riu Segre 5,5 km aigües avall de la ciutat de Lleida, i 4,1 km aigües avall de la Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’aquesta ciutat. A més 8 km aigües amunt de la captació, el Canal Seròs s’endú més de 45 m3/seg reduint el cabal circulant a la mínima expressió durant els mesos estivals. Tot i que l’EDAR de Lleida presenta rendiments de depuració elevats, cal assenyalar que aquest reduït cabal està molt carregat de matèria orgànica, per l’aportació de diversos abocaments en el camí entre Balaguer i Lleida, i especialment pel riu Noguerola el qual aboca aigües residuals (d’una zona de la ciutat de Lleida), així com elevada presència de nutrients degut als retorns d’aigües sobrants dels regs de les zones aigües amunt.

Per tant, durant l’estiu, el riu Segre en aquest punt presenta un baix cabal i una important càrrega de matèria orgànica i nutrients, que barrejat amb les altes temperatures i una forta insolació, provoca un desenvolupament desmesurat dels bacteris i de les algues, tant unicel·lulars com de macròfits.

La problemàtica com a conseqüència de la qualitat de l’aigua del riu Segre, es pateix amb més o menys intensitat en gran nombre d’àmbits. A les ciutats de Lleida i Balaguer, a d’altres regs de la zona, així com a la major part d’ activitats que depenen de l’aigua del riu.

La principal problemàtica de la qualitat de l’aigua, ve condicionada especialment tant per la barreja dels sediments inorgànics que arrossega el riu, com els bacteris, les algues unicel·lulars i les superiors. Aquesta barreja s’anomena biofouling, biofangs o llots bilològics i presenta una textura viscosa-gelatinosa. Cal a més tenir en compte, que els bacteris i les algues es segueixen desenvolupant en el camí entre el riu cap a les parcel·les de reg passant per les basses.

Aquesta problemàtica es veu empitjorada per què entre els bacteris, les algues i els llims formen flòculs incrementant la grandària de les partícules presents a l’aigua. Per altra banda augmenta la presència de briozous i cloïssa asiàtica en una quantitat cada dia més preocupant.

L’aigua de reg del Sistema Segarra-Garrigues, està sent analitzada per ASG en diversos punts de la xarxa de manera periòdica. En les mostres recollides s’analitza PH, conductivitat, terbolesa, matèries en suspensió, DBO, DQO, anions i cations, microelements a més de presència coliforms i E Coli, de Briozoos, Cloïsa asiàtica, Musclo Zebrat, protozous, microalgues, etc.

Dels resultats de les anàlisi es desprèn que l’aigua al Sector 12 sempre té valors més elevats “de tot” que a la resta de captacions del Segarra-Garrigues, especialment conductivitat, matèries en suspensió, terbolesa, P, N entre d’altres elements. Un altre paràmetre important a considerar es la presència constant de Coliforms i per tant de matèries fecals a l’aigua del riu Segre a l’alçada de la captació del Sector 12.

Tot i que el Sector 12 presenta valors més elevats de la majoria de paràmetres, en general no haurien de representar un inconvenient a l’hora de regar. Hi ha inclòs algun element que ben gestionat podria ajudar a disminuir l’adob a aplicar als diferents conreus.

Respecte espècies invasores, quant el musclo zebrat, encara no s’ha detectat individus d’aquesta espècie, però de cloïssa asiàtica si que es va trobant periòdicament colònies dins de les instal·lacions de reg. Aquest fet és altament preocupant ja que existeixen casos d’invasions massives d’aquesta espècie.

Segurament el més preocupant de les analítiques són els valors de terbolesa, microalgues i de presència de coliforms, els quals sí poden perjudicar el reg. Poden venir derivats d’una quantitat de matèria orgànica elevada, una quantitat important de llims i una activitat bacteriana desfermada. Aquest fet pot provocar un creixement important de bacteris dins de la xarxa i de les basses i derivar en fenòmens de floculació entre la component orgànica i inorgànica.

La solució al problema és complexa, d’entrada el millor per evitar o bé minimitzar el problema esmentat passaria per incrementar el cabal circulant pel riu Segre durant els mesos de juny a setembre, i baixar la càrrega de nutrients abocats a la llera. Evidentment, això depèn de nombrosos factors i tal com s’ha comentat a l’inici alguns són incontrolables. Si que és evident que “un bon” maneig del riu amb els seus elements reguladors pot ajudar a rebaixar la problemàtica. Conservar en bon estat totes les depuradores existents, i controlar els abocaments sobre el riu són d’altres aspectes que poden ajudar a millorar la qualitat de l’aigua circulant.

Per millorar la qualitat de l’aigua subministrada als sectors 12.1 i 1 2.2, s’han reforçat tots els filtres existents a la xarxa secundària, incrementant la seva superfície filtrant i col·locant passos de filtratge inferiors.

És del tot necessari que les instal·lacions dels regants es dimensionin correctament, especialment el seu filtre en capçalera. Els paràmetres bàsics pel dimensionament dels filtres són el cabal, el grau de filtració i la qualitat de l’aigua. Un cop fixat el cabal i el grau de filtració, sol ser bastant freqüent considerar l’aigua com de “bona” qualitat o normal. Els filtres dimensionats sota aquesta consideració tenen una capacitat insuficient per treballar amb aigües molt carregades i els resultats són deficients. Per tant cal que els instal·ladors dimensionin correctament el filtratge de l’explotació, tenint en compte una qualitat d’aigua molt dolenta, el que obligarà a incrementar la grandària dels filtres.

Donada la problemàtica de l’aigua amb partícula molt petita i gran càrrega orgànica viva, s’està provant també l’aplicació de tractaments puntuals amb productes oxidants en línia. Aquest tractament a la llarga seran necessaris no tant sols per a destruir la càrrega microbiològica de l’aigua, si no que també per eliminar les colònies de cloïssa asiàtica que ja han començat a aparèixer. En aquest sentit no es considera convenient realitzar cap tractament químic sense la seguretat de la seva compatibilitat total tant a nivell mediambiental com amb els usos que si dona.

En cas de que amb les accions indicades, encara hi hagi alguns regants amb problemes, serà recomanable que aquests casos s’instal·lin injectors de productes oxidants en el seu filtre particular o aigües amunt del mateix, per tal de rebaixar la càrrega biològica.

By |2019-08-16T21:28:15+02:0015 de febrer , 2019|ACTUALIDAD, AVISOS, BLOG|0 Comentaris
Go to Top